El desert del Sàhara, el segon més gran del nostre planeta, té una extensió aproximada de 9 mil·lions de quilòmetres quadrats i ocupa el 27% del total del continent africà.
És un lloc amb unes condicions extremes per a l’ésser humà, a causa del seu clima àrid (amb temperatures molt altes durant el dia i molt baixes a la nit) i l’escassetat de precipitacions que dificulten molt la vida al desert. Tot i així, un poble nòmada berber va aconseguir adaptar-se a les condicions d’aquest desert i durant segles van fer d’aquest la seva llar, eren els anomenats tuaregs.
A part dels tuaregs, poca gent s’atrevia a creuar el desert del Sàhara i menys a fer-hi investigacions. Però el 1933 un oficial de la policia mehariana (Alger) , el tinent Brenans, fent un recorregut en funcions policials de la zona del canyó del Tassili-n-Azyer, va arribar a una vall d’aquest paisatge rocallós anomenada Ighargharen. Brenans va quedar impressionat quan va descobrir a aquelles parets rocalloses un grup gegant de pintures rupestres (més de 5.000) fetes sobre la pedra, hi havia representacions de girafes, elefants amb la trompa aixecada, hipopòtams, animals gegants i figures hominoides.
Aquest descobriment, però, no es va fer públic fins 24 anys més tard quan al 1957 l’explorador Henri Lhote va publicar el primer article sobre aquest fet, va fer una classificació de les pintures en 12 grups, entre ells hi apareixen estranys homes amb el cap rodó que depenent de l’antiguitat de les pintures aquests evolucionen i crida l’atenció una pintura d’una grandària considerable en la que es possible veure a una espècie de bussejador amb el seu vestit complet i una escafandra amb ranures a la seva part frontal que es pot veure reflectit amb un moviment matusser donant la impressió de que levita o vola fermat mitjançant un cable llarg, aquest dibuix li va cridar tant la atenció a Lhote que el va anomenar “El Gran Déu Marcià”.
Un altre pintura interessant és la que representa a una figura femenina (que pareix flotar) amb els braços estirats cap enrere i remolcant a un altre ésser col·locat de genolls i encorbat cap endavant amb un gest indiferent a l’escena, mentre que un altre ésser apareix sortint d’un misteriós disc. El més curiós és que en tots els dibuixos aquests estranys éssers pareixen flotar sobre la superfície.
Posteriorment al descobriment d’aquests dibuixos ancestrals, la UNESCO va declarar aquesta vall Patrimoni Cultural de la Humanitat i per a molts experts aquestes pintures suposen la “Capella Sixtina” del Paleolític amb pintures que arriben als 10.000 anys d’antiguitat.
0 comentaris:
Publica un comentari