La misteriosa vall del Tassili

El desert del Sàhara, el segon més gran del nostre planeta, té una extensió aproximada de 9 mil·lions de quilòmetres quadrats i ocupa el 27% del total del continent africà.

És un lloc amb unes condicions extremes per a l’ésser humà, a causa del seu clima àrid (amb temperatures molt altes durant el dia i molt baixes a la nit) i l’escassetat de precipitacions que dificulten molt la vida al desert. Tot i així, un poble nòmada berber va aconseguir adaptar-se a les condicions d’aquest desert i durant segles van fer d’aquest la seva llar, eren els anomenats tuaregs.

A part dels tuaregs, poca gent s’atrevia a creuar el desert del Sàhara i menys a fer-hi investigacions. Però el 1933 un oficial de la policia mehariana (Alger) , el tinent Brenans, fent un recorregut en funcions policials de la zona del canyó del Tassili-n-Azyer, va arribar a una vall d’aquest paisatge rocallós anomenada Ighargharen. Brenans va quedar impressionat quan va descobrir a aquelles parets rocalloses un grup gegant de pintures rupestres (més de 5.000) fetes sobre la pedra, hi havia representacions de girafes, elefants amb la trompa aixecada, hipopòtams, animals gegants i figures hominoides.

Aquest descobriment, però, no es va fer públic fins 24 anys més tard quan al 1957 l’explorador Henri Lhote va publicar el primer article sobre aquest fet, va fer una classificació de les pintures en 12 grups, entre ells hi apareixen estranys homes amb el cap rodó que depenent de l’antiguitat de les pintures aquests evolucionen i crida l’atenció una pintura d’una grandària considerable en la que es possible veure a una espècie de bussejador amb el seu vestit complet i una escafandra amb ranures a la seva part frontal que es pot veure reflectit amb un moviment matusser donant la impressió de que levita o vola fermat mitjançant un cable llarg, aquest dibuix li va cridar tant la atenció a Lhote que el va anomenar “El Gran Déu Marcià”.

Un altre pintura interessant és la que representa a una figura femenina (que pareix flotar) amb els braços estirats cap enrere i remolcant a un altre ésser col·locat de genolls i encorbat cap endavant amb un gest indiferent a l’escena, mentre que un altre ésser apareix sortint d’un misteriós disc. El més curiós és que en tots els dibuixos aquests estranys éssers pareixen flotar sobre la superfície.

Posteriorment al descobriment d’aquests dibuixos ancestrals, la UNESCO va declarar aquesta vall Patrimoni Cultural de la Humanitat i per a molts experts aquestes pintures suposen la “Capella Sixtina” del Paleolític amb pintures que arriben als 10.000 anys d’antiguitat.

Telepatia, fenòmen real?

Segons la S.E.I.P (Societat Espanyola de Investigació Parapsicològica) la telepatia és la capacitat de transmetre els pensaments d’una o més ments sense un mitjà físic perceptible i aparentment sense tenir cap limitació amb la distància de l’emissor amb el receptor.

Des del meu punt de vista la telepatia és un fenomen en molts casos envaït per l’escepticisme total de moltes persones que realment ignoren aquest tema, ja que segons molts investigadors la telepatia és una capacitat que té el nostre cervell per emetre i captar unes estranyes ones (encara no determinades) que les podem comparar amb les ones hertzianes que emeten les ràdios. Tot i que qualsevol cervell pot ser entrenat per a ser bon receptor i emissor d’aquestes ones, hi ha persones més sensibles que altres, persones que arriben a transmetre missatges i pensaments sense adonar-se o persones que reben pensaments i sentiments d’altres. D’entre totes les persones tant els nins com les dones són més sensibles a emetre i captar pensaments. A més també es poden sumar a aquest grup de persones més sensibles, aquelles les quals tenen un bon domini mental.

Hi ha que tenir en compte que llevat d’alguns casos, es transmeten pensaments simples, és a dir una imatge o una idea senzilla. Les persones amb un alt domini mental també poden transmetre el mateix missatge a diversos receptors.

La telepatia es classifica en 2 grans grups: El primer grup és la telepatia continua, la qual és un flux continu de pensaments que li arriben a l’emissor formant finalment un missatge complet, és la forma més comuna de telepatia. El segon grup, en canvi, és la telepatia completa, es tracta de que el receptor no rep poc a poc el missatge, sinó que el rep en la seva totalitat i de forma instantània, però això pot arribar a ser aclaparadora, ja que un sol missatge pot contenir molta informació o fins i tot pot contenir anys d’existència si l’emissor és una ment entrenada, tenim l’exemple amb els mestres espirituals, els quals poden rebre tota la informació que emet algú en un instant, arribant a conèixer així moltes coses de l’emissor.

Acabaré dient que un dels objectius de molts d’investigadors és arribar a convertir aquesta capacitat de l’ésser humà en una forma de comunicació universal en un futur.

Qualsevol lector d’aquest blog interessat en augmentar aquesta capacitat telepàtica, pot aconseguir-ho mitjançant llibres o fent cursos sobre telepatia. Com sempre deixaré opinar a qualsevol sobre aquest temaja sigui a favor o en contra, però sempre argumentant la seva resposta.

Qui són realment els homes de negre?

La majoria dels que llegeixen aquest blog suposo que hauran vist la famosa pel·lícula de ciència ficció “Men in Black”, que ens presentava als homes de negre com uns divertits agents especials que s’encarregaven de controlar i mantenir a ratlla a tots els extraterrestres que es trobaven als Estats Units.
Però aquesta pel·lícula es troba molt lluny de la realitat, realment varen existir els homes de negre (i encara s’escolten rumors de que avui dia encara hi són presents), eren agents especials dels Estats Units (no es sap encara gaire bé si formaven part de la CIA, de l’FBI o fins i tot de la NASA) que van sorgir amb el boom ovni que hi va haver a la dècada dels 60 i 70 del segle XX. Aquests agents la única cosa que feien era estar presents a tots els “meetings” de qualsevol ufòleg i investigadors per a que aquest no fes menció de qualsevol tema que els Estats Units volgués mantenir en secret. També s’encarregaven de fer visites a qualsevol ciutadà que hagués mencionat veure alguna cosa estranya per a advertir-lo (si realment la seva història era creïble) que si contava alguna cosa més a qualsevol periodista o investigador, les conseqüències no es farien esperar. Així el que va començar essent un fenomen de masses com eren els avistaments ovnis, van passar a un segon pla a Estats Units, i no perquè es deixessin de produir, sinó per el fet de que la por impedia endinsar-se massa en aquests temes.

Fins aquí he parlat dels homes de negre encarregats de vigilar aquests temes, però els homes de negre també s’encarreguen d’altres temes relacionats amb la justícia, les relacions exteriors dels Estats Units, els temes relacionats amb les armes nuclears i els míssils més potents d’EEUU, etc.

Tot i tractar tants de temes, el perfil bàsic d’aquests agents és un vestit negre completament acompanyat d’unes sabates i unes ulleres de Sol del mateix color, són serens a l’hora de parlar i conten amb el suport de les forces especials del govern, per tant és molt difícil arribar a evadir-los i ignorar o no fer cas de les seves advertències pot portar a riscs perillosos segons expliquen algunes de les persones a les qual els hi varen fer una visita aquests agents. Per tant acabaré dient que des del meu punt de vista aquest agents que van ser tan importants a les dècades dels 60 i els 70 avui dia han desaparegut casi completament, avui dia són simples funcionaris dels Estats Units que treballen per a l’FBI resolguent i investigant casos que relacionin o tinguin a veure amb el govern, això no vol dir que hagin estat un mite.

La Pila de Bagdad

He decidit posar el primer exemple d’Oopart perquè és difícil encaixar aquests artefactes dins un mateix marc. Cada Oopart té les seves pròpies característiques i tenien un ús o una funció concreta, tot i que n’hi ha molts dels quals encara se’n desconeix la funció o l’ús que li va donar la civilització que el va construir.

Avui parlaré sobre la “Pila (o bateria) de Bagdad”, trobada a l’any 1936 a una excavació feta a Kujut Rabua un poble al sur-est de Bagdad (Iraq). Va ser trobada a una tomba junt amb 613 figures d’argila, maons cisella i altres peces diverses. Data de l’Imperi Part (249 aC. – 231 dC).

És el nom que va ser donat a uns recipients de 13 cm d’altura per 4 cm de diàmetre fets d’argila i tapats amb taps asfalt, a dins els quals es trobava un cilindre de coure de 13 cm d’altura per 2,6 de diàmetre i dins aquest una vara de ferro revestida d’una fina capa de plom de sobresortia 1 cm de dins el cilindre de coure.

Aquests artefactes van ser exposats al Laboratori del Museu Estatal de Bagdad, on van ser etiquetats com elements de culte fins l’any 1939 quan allí Wilhelm König, un enginyer elèctric alemany que havia anat a treballar a les obres públiques de Bagdad, fa una visita al museu i es fixa en aquell recipient afirmant que allò no era cap objecte de culte, era una pila elèctrica.

Va al Museu de Berlín on relaciona aquest recipient amb altres similars trobats a Mesopotàmia, tots amb la mateixa estructura, allà va explicar que aquesta gent omplien els recipients d’un electròlit (qualsevol líquid àcid des de vinagre fins a suc de raïm) i dins aquests recipients d’argila s’hi posava el cilindre de coure submergit a l’electròlit i dins aquest es posava la vara de ferro, li va parèixer que aquestes piles potser les haurien ajuntat per augmentar el voltatge produït. Aquests elements una vegada col·locats, s’aïllaven amb asfalt o quitrà i es connectaven a uns cables rudimentaris capaços de conduir la energia.

Es va demostrar que realment aquestes rudimentàries piles eren capaces de crear voltatges de fins a 1 volt, i que connectades en sèrie produïen energia suficient per a daurar estatuetes o objectes de plata, plom, coure o qualsevol altre metall. Segons diverses hipòtesis les piles eren utilitzades per els venedors per a daurar qualsevol d’aquests metalls i després vendre’ls a preu d’or. Molts escèptics estan en desacord total amb aquesta teoria, però el que si està clar és que aquesta civilització sabia obtenir energia d’una pila elèctrica quasi 2000 anys abans de que fossin inventades les actuals piles.

El que és més estrany d’aquest cas és que aquestes misterioses piles no consten en cap registre de la època i no se n’han tornat a trobar posteriors a la desaparició d’aquesta civilització antiga.

Què són els Ooparts?

Avui vull iniciar una de les seccions del blog més interessants des dels punts de vista tant científic com històric que ampliaré poc a poc en diverses actualitzacions, es tracta dels Oopart (Out of Place Artifacts o artefacte fora de lloc).

Un Oopart és un objecte o artefacte trobat per arqueòlegs o paleontòlegs, els quals no han estat capaços de classificar-lo dins un grup d’objectes concret. Simplement pel fet d’haver-los trobat a llocs on pareix impossible trobar un objecte amb les característiques d’un Oopart o perquè no hi ha cap objecte al món amb les mateixes característiques o similars a les d’un Oopart concret.

Alguns Oopart simplement no corresponen a l’època de la que provenen, perquè són massa moderns o complexos per encaixar-hi,no existeix Oopart que es sembli a qualsevol altre i s’han trobat a llocs molt aïllats per a tenir relació uns amb altres.

Alguns estudiosos al·ludeixen que els Oopart són un engany,altres parlen d’autèntics elements que demostren que els antics varen arribar a posseir coneixements que immediatament van perdre, hi ha qui assegura haver vist déus o extraterrestres darrere aquests Ooparts i finalment els que parlen de civilitzacions de les que no sabem absolutament res avui dia.

Benvinguts al Blog

Aquest blog l’he creat amb l’objectiu de informar sobre temes diversos partint de bases fonamentals d’ocultisme, esoterisme, fets que no encaixen a la història, temes extraterrestres (amb això soc un poc escèptic), etc.

Sóc conscient que aquests temes són tractats amb escepticisme total i fins i tot a desprestigiar-se per molta gent, però sincerament crec que són temes que es poden analitzar de diferents maneres i amb diferents punts de vista i per tant crec que tenen el mateix pes a la societat que qualsevol altre.

Avui dia aquests temes són tractats per diverses revistes (Año/Cero, Enigmas, Más Allá, etc.) i programes tant de televisió (Cuarto Milenio), com de ràdio (Tercer Milenio), per tant jo en aquest blog només cercaré informació extreta d’aquestes fonts o d’altres, la sintetitzaré i la exposaré de la forma més objectiva possible, tot i que en molts de temes m’agrada donar la meva opinió.

I acabaré aquesta espècie de carta de presentació amb l’esperança que visiti el blog molta gent i em doni la seva opinió i m’ajudi a millorar aquest blog ja que sóc novat amb això dels blogs.